Bo, després dels recorreguts per Barbate i El Puntal del Llop, aquest iber contemporani, per tal de demostrar-vos que es pot ser tan incompetent en valencià com en castellà us detallarà les fotografies. En primer lloc, ja imagine que les dues sílfides que coronen el cim amb malles, ulleres i casc de casa Calderón us han deixat bocabadats, però no temeu, podeu escriure sense por i criticar els nostres abdominals tant com vullgueu: és amb vosaltres que els hem criat. De la primera fotografia només he de dir que el que importa no es veu. Observareu que davant la majestuositat del paisatge, entre les ungles suades d’un dels dos còmics, una peça única i mil•lenària espera el reconeixement que mai no rebrà. És una llàstima que ni jo mateix sàpiga que empunyava tan fervorosament: potser l’última càpsula d’oxigen o una lapidària pedra tosca (pómez per als no iniciats) que és el mateix que l’apèndix filosofal d’aquella ruta?En fi, el que passava era que estàvem fins als collons i rebentats. Ens restava encara la meitat del camí i Julio, el fotògraf, —l’únic capaç de respirar i prémer un botó— estava descollonant-se del nostre estat. La revàlida està servida. Us apunteu? Tan sols heu d'avisar-nos i ho tractarem en la reunió de l'associació (ens reunim tots els divendres o dissabtes de 10 de la nit a 6 del matí entre el Casino Musical de Godella i Marejats... i en pau que es fa tard!) La primera "cullerà" mosca!
Edgar Horta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario